supplicare
Aparença
Italià
[modifica]- Pronúnciaⓘ: /sup.pliˈkaː.re/
- Etimologia: Del llatí supplicare.
Verb
[modifica]supplicare trans.
Conjugació
[modifica]Primera conjugació tema a, auxiliar avere
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: sup·pli·cà·re (4)
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /sʊp.pliˈkaː.rɛ/
Verb
[modifica]supplicāre
- infinitiu del present actiu de supplicō
Derivats
[modifica]- suplica, en romanès
- suplicar, en català, castellà, occità i portuguès
- supplicate, en anglès
- supplier, en francès