suplica

Potser volíeu: suplicà, súplica

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /suˈpɫi.kə/, occidental /suˈpɫi.ka/
• Rimes: -ika

Verb

suplica

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de suplicar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb suplicar.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·ca (3)
• Heterograma de 7 lletres (acilpsu)

Romanès

• Etimologia: Del llatí i italià supplicare

Verb

suplica

1. suplicar