suplicaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /su.pɫiˈka.jɛ/, /su.pɫiˈka.je/

Verb

suplicaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de suplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] suplicava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de suplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] suplicava.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·ca·ia (4)