supliqueguesses

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

su·pli·que·gues·ses

  1. segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] supliquessis, supliquesses, suplicassis, suplicasses o suplicares.