suplicares

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

su·pli·ca·res

  1. segona persona del singular (tu) del passat simple de suplicar
    [Tu] suplicares o vas/vares suplicar.
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar
    Forma valenciana: [tu] supliquessis, supliquesses, suplicasses, suplicassis o suplicares.