suplicares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /su.pɫiˈka.ɾəs/, occidental /su.pɫiˈka.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

suplicares

1. Segona persona del singular (tu) del passat simple de suplicar.

   [Tu] suplicares o vas/vares suplicar.

2. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar.

   Forma valenciana: [tu] supliquessis, supliquesses, suplicasses, suplicassis o suplicares.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·ca·res (4)