supliques

Potser volíeu: supliqués, súpliques

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /suˈpɫi.kəs/, occidental /suˈpɫi.kes/
• Rimes: -ikes

Verb

supliques

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de suplicar.
2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb suplicar.

   [Que tu] supliquis o supliques; [tu] no supliquis o supliques.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·ques (3)