supliques

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: supliqués, súpliques


Català
[modifica]

Verb[modifica]

su·pli·ques

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de suplicar
  2. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb suplicar
    [Que tu] supliquis o supliques; [tu] no supliquis o supliques.