pregar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /pɾəˈɣa/, balear /pɾeˈʝa/, /pɾəˈɣa/
Occidental: nord-occidental /pɾeˈɣa/, valencià /pɾeˈɣaɾ/

Verb[modifica]

pregar trans.

  1. Dirigir una oració cap a la divinitat.
  2. Demanar respectuosament, suplicar.

Conjugació[modifica]

Notes[modifica]

Els manuals d’estil desaconsellen l’ús abusiu del verb pregar com a fórmula de cortesia. Fora d’un context molt formal, de súplica o sense connotació d’alt respecte, es pot usar el verb demanar o directament l’imperatiu. Exemple: preguem que disculpeu les molèsties, disculpeu les molèsties, demanem disculpes per les molèsties.

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • fer-se de pregar = que li agrada que li demanin les coses, que triga a fer-les.
  • pregadéu

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pre·gar (2)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: pregar