suplicàreu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: suplicareu


Català
[modifica]

Verb[modifica]

su·pli·cà·reu

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de suplicar
    [Vosaltres/vós] suplicàreu o vau/vàreu suplicar.
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar
    Forma valenciana: [vosaltres/vós] supliquéssiu, supliquésseu, suplicàsseu, suplicàssiu o suplicàreu.