supliquem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.pɫiˈkɛm/
	balear /su.pɫiˈkəm/, /su.pɫiˈkɛm/
Occidental:	/su.pɫiˈkem/

• Rimes: -ɛm

Verb

supliquem

1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de suplicar.

   [Nosaltres] supliquem o suplicam.

2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb suplicar.

   [Que nosaltres] supliquem.

3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb suplicar.

   Supliquem [nosaltres].

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·quem (3)