suplicàrem

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: suplicarem


Català
[modifica]

Verb[modifica]

su·pli·cà·rem

  1. primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de suplicar
    [Nosaltres] suplicàrem o vam/vàrem suplicar.
  2. primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar
    Forma valenciana: [nosaltres] supliquéssim, supliquéssem, suplicàssem, suplicàssim o suplicàrem.