supliquegués

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

su·pli·que·gués

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] supliqués, suplicàs o suplicara.