supliquegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /su.pɫi.keˈɣes/

Verb

supliquegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] supliqués, suplicàs o suplicara.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·que·gués (4)