supliquegueu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /su.pɫi.keˈɣew/
• Rimes: -ew

Verb

supliquegueu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb suplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que vosaltres/vós] supliqueu.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·que·gueu (4)