supliqueu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

su·pli·queu

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de suplicar
    [Vosaltres/vós] supliqueu o suplicau.
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb suplicar
    [Que vosaltres/vós] supliqueu.
  3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb suplicar
    Supliqueu o suplicau [vosaltres/vós].