supliqueu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.pɫiˈkɛw/
	balear /su.pɫiˈkəw/, /su.pɫiˈkɛw/
Occidental:	/su.pɫiˈkew/

• Rimes: -ɛw

Verb

supliqueu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de suplicar.

   [Vosaltres/vós] supliqueu o suplicau.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb suplicar.

   [Que vosaltres/vós] supliqueu.

3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb suplicar.

   Supliqueu o suplicau [vosaltres/vós].

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·queu (3)