supliqueguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /su.pɫi.keˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

supliqueguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] supliquessin, supliquessen, suplicassin, suplicassen o suplicaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·que·gues·sen (5)