suplicos

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /suˈpɫi.kos/

Verb

suplicos

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb suplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] supliquis o supliques.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·cos (3)