suplico

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

su·pli·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de suplicar
    [Jo] suplico, suplique, suplic o supliqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb suplicar
    [Que jo] suplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] supliqui o suplique.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb suplicar
    [Que ell/ella/vostè] suplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] supliqui o suplique.


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

su·pli·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb suplicar