supliqueguessa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /su.pɫi.keˈɣe.sa/
• Rimes: -esa

Verb

supliqueguessa

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] supliqués, suplicàs o suplicara.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·que·gues·sa (5)