suplicava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.pɫiˈka.βə/, balear /su.pɫiˈka.və/
Occidental:	/su.pɫiˈka.βa/, /su.pɫiˈka.va/

• Rimes: -ava

Verb

suplicava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de suplicar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de suplicar.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·ca·va (4)