crida

Potser volíeu: cridà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɾi.ðə/, occidental /ˈkɾi.ða/
• Rimes: -ida
• Etimologia: De cridar.

Nom

crida f. ‎(plural crides)

1. Acció de comunicar quelcom a un grup gran de persones.

   Han fet la crida per anar a pagar les taxes municipals.

2. Acció de convocar persones en un lloc per tal d'informar-los d'alguna cosa d'interès comú.

   S'ha fet la crida per la reunió del Consell d'Aigües.

3. Senyal en un escrit que remet a una nota normalment a peu de pàgina.
4. (informàtica) Instrucció que passa el control d'execució d'un programa a un bloc d'instruccions separat (un altre programa, a una instància diferent del mateix programa (recursivitat), a una subrutina o a una macro), tot esperant que quan aquest bloc acabi la seva tasca, retorni el control a la instrucció següent que havia fet la crida.

Sinònims

• avís, pregó, ban
• convocatòria, aplec

Traduccions

Acció de comunicar

• Anglès: proclamation ^(en)
• Castellà: pregón ^(es)
• Francès: proclamation ^(fr)

Acció de convocar

• Anglès: meeting ^(en)
• Castellà: convocatoria ^(es)
• Francès: appel ^(fr)
• Italià: chiamata ^(it)

Senyal de remissió a una nota

• Castellà: llamada ^(es) f.

Instrucció a un bloc separat

• Anglès: call ^(en)
• Castellà: llamada ^(es)

Verb

crida

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de cridar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb cridar.

Miscel·lània

• Síl·labes: cri·da (2)
• Anagrames: cardi, cardí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Català antic

Verb

crida

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de cridar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de cridar