ban

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈban/
• Rimes: -an
• Etimologia: Del fràncic *bann ‎(«ordre»), segle XIII.

Nom

ban m. ‎(plural bans)

1. Disposició pública ordenada o imposada per una autoritat.

Sinònims

• edicte, decret, proclama, ordre, manament

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Erlass ^(de) m.
• Anglès: edict ^(en)

• Castellà: bando ^(es) m.
• Francès: ban ^(fr) m.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /bæn/

Nom

ban ‎(plural bans)

1. prohibició

Verb

ban ‎(3a persona singular present bans, gerundi banning, passat i participi banned)

1. prohibir

Miscel·lània

• Anagrama: nab ^(revers)

Francès

Nom

ban m. ‎(plural bans)

1. ban (edicte).
2. Aplaudiment o ovació.

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ban/
• Etimologia: Relacionat amb el basc bat, protobasc *bade.

Numeral

ban • ‎()

1. un

Vegeu també

• Viccionari:Numerals en ibèric