Viccionari:Numerals en ibèric
Aparença
Relació dels numerals identificats en ibèric segons els treballs d’Orduña 2005 i de Ferrer 2009.
Número aràbic | Número ibèric | Numeral ibèric | Model reconstruït | Protobasc | Basc |
---|---|---|---|---|---|
1/6 | ś | śeŕkir (), seśte () | seiren | ||
1/4 | –, < | laurden | |||
1/2 (¼+¼) | =, << | erder () | erdi | ||
3/4 | ≡, <<< | ||||
1 | I | ban () | *bade | bat | |
2 | II | bin (), bi () | *biga | bi | |
3 | III | irur (), ilun () | *(h)er+ahur | hiru, hirur | |
4 | IIII | laur (), lau () | *larr+ahur | lau | |
5 | IIIII, *Π | borste (), bors () | *bortz | bost, bortz | |
6 | IIIIII, *ΠI, *Π | śei () | sei | ||
7 | IIIIIII, *ΠII, *ΠI | sisbi () | zazpi | ||
8 | IIIIIIII, *ΠIII, *ΠII | sorse () | *zorrotz-i | zortzi | |
9 | IIIIIIIII, *ΠIIII, *ΠIII | *abaŕie | bederatzi | ||
10 | IIIIIIIIII, *ΠIIIII, *ΠIIII, *L | abaŕ (), baŕ () | *(h)anbar | hamar | |
11 | IIIIIIIIIII, *ΠIIIIII, *ΠIIIII | *(a)baŕ(ke)ban | hamaika | ||
12 | IIIIIIIIIIII, *ΠIIIIII | abaŕkebi (), baŕbin () | *(a)baŕ(ke)bi(n) | hamabi | |
13 | IIIIIIIIIIIII | *(a)baŕ(ke)(i)rur | hamahiru | ||
14 | IIIIIIIIIIIIII | *(a)baŕ(ke)lau(r) | hamalau | ||
15 | IIIIIIIIIIIIIII | abaŕgeborste (), abaŕkebors () | *(a)baŕ(ke)bors(te) | hamabost | |
16 | IIIIIIIIIIIIIIII | abaŕśei () | *(a)baŕ(ke)śei | hamasei | |
17 | IIIIIIIIIIIIIIIII | *(a)baŕ(ke)sisbi | hamazazpi | ||
18 | IIIIIIIIIIIIIIIIII | *(a)baŕ(ke)sorse | hemezortzi, hamazortzi | ||
19 | IIIIIIIIIIIIIIIIIII | hemeretzi | |||
20 | IIIIIIIIIIIIIIIIIIII, *S | oŕkei () | *orkebi | hogei | |
21 | *oŕkei(ke)ban | hogeita bat | |||
22 | *oŕkei(ke)bi(n) | hogeita bi | |||
23 | oŕkeirur () | *oŕkei(ke)(i)rur | hogeita hiru | ||
24 | oŕkeikelaur () | *oŕkei(ke)lau(r) | hogeita lau | ||
25 | *oŕkei(ke)bors(te) | hogeita bost | |||
26 | *oŕkei(ke)śei | hogeita sei | |||
27 | *oŕkei(ke)sisbi | hogeita zazpi | |||
28 | *oŕkei(ke)sorse | hogeita zortzi | |||
29 | hogeita bederatzi | ||||
30 | oŕkeiabaŕ () | *oŕkei(ke)(a)baŕ | hogeita hamar | ||
31 | oŕkeibaŕban () | *oŕkei(ke)(a)baŕ(ke)ban | hogeita hamaika | ||
32 | *oŕkei(ke)(a)baŕ(ke)bi(n) | hogeita hamabi | |||
33 | *oŕkei(ke)(a)baŕ(ke)(i)rur | hogeita hamahiru | |||
34 | *oŕkei(ke)(a)baŕ(ke)lau(r) | hogeita hamalau | |||
35 | *oŕkei(ke)(a)baŕ(ke)bors(te) | hogeita hamabost | |||
36 | *oŕkei(ke)(a)baŕ(ke)śei | hogeita hamasei | |||
37 | *oŕkei(ke)(a)baŕ(ke)sisbi | hogeita hamazazpi | |||
38 | *oŕkei(ke)(a)baŕ(ke)sorsbe | hogeita hemezortzi | |||
39 | hogeita hemeretzi | ||||
40 | *lakei | *laukei | berrogei | ||
45 | *lakeibors | berrogeita bost | |||
46 | *lakeiśei | berrogeita sei | |||
100 | *atun | ehun | |||
? | *kitei | ||||
? | *kiteibors | ||||
? | *katorśei | ||||
? | *etei | ||||
? | *ustain |
Notes
[modifica]- Números
- La barra vertical amb forma I s’utilitza tant pel número 1 com per la síl·laba ba () en escriptura ibèrica.
- S’han trobat inscripcions usant fins a 20 barres verticals.
- El símbol amb forma de lletra grega Π (P, «pi») pot anar seguit de fins a 6 barres verticals. No se sap si és una base 5 o 6.
- El símbol amb forma de lletra L és un número de valor desconegut.
- Numerals
- S’indiquen amb asterisc els numerals proposats amb reserves i les formes reconstruïdes a partir d’un model vigesimal.
- A partir del 40 no sap si el model és decimal, vigesimal o mixt.
- L’infix -ke- (), en escriptura dual -ge- (), uneix la desena amb la unitat. És una partícula connectora indicant l’addició. És equivalent al llatí ac i al català i. Tal com passa en llatí, i també en català, en alguns casos no s’hi afegeix. També s’utilitza en altres compostos que no són numerals però amb un significat desconegut.
- Segons aquest model, la inscripció borste abaŕkeborste és literalment «5 15» amb un sentit que es desconeix o bé que s’hauria d’interpretar de forma diferent. Una proposta alternativa amb una nova segmentació és 55, però en la inscripció original la separació està clarament definida.
- Símbols metrològics. S’han identificat com a probables unitats de mesura: I = 1, Π = 5, L = 10, S = 20.[1]
- El bascoiberisme, la teoria d’una relació filogenètica entre el basc i l’ibèric, té una llarga història però va quedar en descrèdit després de desxifrar l’escriptura ibèrica amb intents fallits d’interpretació a partir del basc. La interpretació dels numerals ibèrics posa de manifest una similitud amb el basc i la seva reconstrucció en l’època contemporània a l’ibèric. S’afegeixen en la taula a efectes informatius.
Enllaços externs
[modifica]- Orduña, Eduardo (2005), Sobre algunos posibles numerales en textos ibéricos, Palaeohispanica 5.
- Ferrer, Joan (2007), Sistemes de marques de valor lèxiques sobre monedes ibèriques, Acta Numismàtica 37, 53-73.
- Ferrer, Joan (2009), El sistema de numerals ibérico: avances en su conocimiento, Palaeohispanica 9.
- Orduña, Eduardo (2011), Los numerales ibéricos y el protovasco, Veleia 28.
- Orduña, Eduardo (2013), Los numerales ibéricos y el vascoiberismo, Paleaohispanica 13.
- ↑ Joan Ferrer, Rafel Jornet, Inscripcions ibèriques sobre ceràmica al Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta)