ordre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈor.dɾə/, occidental /ˈoɾ.ðɾe/
• Etimologia: Variant de l'antic orde, segle XVI.

Nom

ordre m. ‎(plural ordres)

1. Distribució o organització de les coses segons un criteri concret.
2. Estat en què una societat es considera estable respecte la normativa implícita o explicita del govern actual.

Sinònims

• orde (occidental, balear)

Derivats

• desordre

Traduccions

Distribució

• Alemany: Ordnung ^(de) f., Reihenfolge ^(de) f., Abfolge ^(de) f., Reihung ^(de) f.
• Anglès: order ^(en)
• Àrab: تَرْتِيب‎ ^(ar) m.
• Armeni: կարգ ^(hy) ‎(karg)
• Castellà: orden ^(es) m.
• Coreà: 순서 ^(ko) ‎(sunseo)
• Danès: orden ^(da), ordning ^(da)
• Eslovac: poriadok ^(sk) m.
• Eslovè: red ^(sl) m.
• Esperanto: ordo ^(eo)
• Finès: järjestys ^(fi)
• Francès: ordre ^(fr) m.
• Gallec: orde ^(gl) f.
• Georgià: წესრიგი ^(ka) ‎(tsèsrigui)
• Grec antic: τάξις ^(grc) f. ‎(táxis)
• Hebreu: סֵדֶר‎ ^(he) m.
• Hindi: तरतीब ^(hi) f.
• Indonesi: aturan ^(id)
• Irlandès: bail ^(ga) f.
• Islandès: röð ^(is) f.
• Italià: ordine ^(it) m.

• Japonès: 順序 ^(ja)
• Kirguís: артип ^(ky) ‎(artip)
• Lituà: tvarka ^(lt) f.
• Llatí: ordo ^(la) m.
• Macedoni: ред ^(mk) m.
• Neerlandès: volgorde ^(nl) f.
• Noruec: ordning ^(no) m.
• Polonès: porządek ^(pl) m.
• Portuguès: ordem ^(pt) f.
• Retoromànic: urden ^(rm) m.
• Romanès: ordine ^(ro) f.
• Rus: поря́док ^(ru) m. ‎(poriàdok)
• Serbocroat: по̀редак ^(sh), poredak ^(sh) m.
• Suahili: oda ^(sw)
• Suec: ordning ^(sv) c.
• Turc: düzen ^(tr)
• Txec: pořadí ^(cs) n.
• Ucraïnès: поря́док ^(uk) m. ‎(poriàdok)
• Vietnamita: thứ tự ^(vi)
• Xinès: 順序 ^(zh) ‎(顺序, shùnxù)

Nom

ordre f. ‎(plural ordres)

1. Manament o prescripció d’una autoritat.
2. (informàtica) Instrucció sobre una unitat de control.

Traduccions

Manament, prescripció

• Anglès: order ^(en)
• Castellà: orden ^(es) f.

• Francès: ordre ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: or·dre (2)
• Anagrama: roder

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Danès

Nom

ordre c.

1. ordre, petició