ordre

Català

• Pronúncia: oriental /ˈor.dɾə/, occidental /ˈoɾ.ðɾe/
• Etimologia: Variació de l'antic orde, segle XVI.
• Anagrama: roder

Nom

or·dre m. ‎(plural ordres)

1. Distribució o organització de les coses segons un criteri concret.
2. Estat en que una societat es considera estable respecte la normativa implícita o explicita del govern actual.

Notes

Dialectalment s'usa ordre o orde, però el darrer es conserva com a cultisme religiós i en aquest sentit l'ús d'ordre es considera incorrecte encara que és freqüent.

Derivats

• desordre

Traduccions

ordre [1] (distribució ...)

• Castellà: orden ^(es)
• Danès: orden ^(da), ordning ^(da)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Danès

Nom

ordre c.

1. ordre, petició