desordre
Català[modifica]
- Pronúncia: oriental /dəzˈoɾ.ðɾə/, occidental /dezˈoɾ.ðɾe/
- Etimologia: Del prefix des- i ordre, segle XV.
Nom[modifica]
des·or·dre m. (plural desordres)
- Falta d'ordre.[1][2][3][4][5][6]
- Alteració no controlada i considerada negativa en una societat.[1][2][3]
- Exemples: un desordre public = rebel·lió.
Compostos i expressions[modifica]
- Compostos:
- desordre alimentari: forma d'alimentar-se inadequada que pot portar problemes a la salut.
Traduccions[modifica]
desordre [1] (manca d'ordre)
desordre [2] (alteració no controlada)
desordre alimentari
Vegeu també[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre desordre
- ↑ 2,0 2,1 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre desordre
- ↑ 3,0 3,1 Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre desordre
- ↑ Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I. (cerqueu desorder)
- ↑ FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840. (cerqueu desorder)
- ↑ Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. (cerqueu desorder)
