orde

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈor.də/, occidental /ˈoɾ.ðe/
• Etimologia: Del llatí ōrdo, segle XIV.

Nom

orde m. ‎(plural ordes o órdens)

1. Societat de religiosos que viuen en comunitat sota les ordres d'un superior i baix les normes d'una regla a la qual fan vot de jurament.
2. (occidental, balear) ordre

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Ordensgemeinschaft ^(de) f., Orden ^(de) m.
• Anglès: order ^(en)
• Àrab: جَمَاعَة‎ ^(ar) f.
• Castellà: orden ^(es) f.
• Danès: orden ^(da) c.
• Eslovac: rád ^(sk) m., rehoľa ^(sk) f.
• Esperanto: ordeno ^(eo)
• Estonià: ordu ^(et)
• Francès: ordre ^(fr) m.
• Gal·lès: urdd ^(cy) f.
• Grec: τάγμα ^(el) n. ‎(tagma)
• Hindi: वर्ग ^(hi) m.
• Hongarès: rend ^(hu)

• Indonesi: ordo ^(id)
• Italià: ordine ^(it) m.
• Japonès: 騎士団 ^(ja)
• Llatí: ordo ^(la) m.
• Neerlandès: orde ^(nl) f.
• Polonès: zakon ^(pl) m.
• Portuguès: ordem ^(pt) f.
• Romanès: ordin ^(ro) n.
• Rus: о́рден ^(ru) m. ‎(orden)
• Serbocroat: ред ^(sh), red ^(sh) m.
• Suec: orden ^(sv) c.
• Txec: řád ^(cs) m.
• Xinès: 團 ^(zh) ‎(团, tuán)

Miscel·lània

• Síl·labes: or·de (2)
• Anagrames: odre, redó

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot