crier

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /kʁiˈje/
    àudio
  • Etimologia: Del llatí quirītāre.

Verb[modifica]

crier

  1. cridar
    Il est tellement sourd qu’il faut crier pour se faire entendre de lui.
    Est`aa tan sord que cal cridar perquè t'entengui.
  2. gemegar, enrabiar, plorar
    Ne faites pas crier cet enfant.
    No facis gemegar aquest nen.
  3. (beisbol) cantar
  4. avisar
    Il y a longtemps que je lui crie d’être sage, de prendre garde à lui.
    Fa molt temps que l'aviso que sigui assenyat, que vagi amb compte amb ell.
  5. denunciar
    «Bien sûr, le « Vatican » égyptien (la mosquée et université Al-Azhar) a dit non, crié à l’atteinte aux valeurs, à l’insulte faite à Dieu, à la mécréance qui autorise qu’on vous tue.» (Kamel Daoud, Fin de l’esclavage confessionnel, Le Point, n° 2350, 21 setembre 2017)
    Per suposat, el Vaticà egipci (la mesquita i la universitat Al-Azhar) ha dit no, denunciant l'atac als valors, a l'insult fet a Déu, al malcreient que permet que us matin.
  6. subhastar
    Crier des meubles, des bens, etc.
    Subhastar els mobles, els béns, etc

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • crier. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].