apel·lar

Potser volíeu: apellar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pəɫˈɫa/ⓘ, /ə.pəˈɫa/
	balear /ə.pəɫˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /a.peɫˈɫa/, /a.peˈɫa/
	valencià /a.peɫˈɫaɾ/, /a.peˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: apel·là
• Etimologia: Del llatí appellāre ‎(‘sol·licitar la presència d'algú, adreçar-se a una autoritat’), segle XII, format pel prefix ad- ‎(‘en direcció a’) i el verb pellere ‎(‘empènyer, posar en moviment’).

Verb

apel·lar intr.

1. Recórrer al tribunal superior perquè anul·li una sentència.
2. Cridar, fer venir a algú.
3. Recórrer a alguna cosa per buscar remei.

   Apel·lo al teu sentit patriòtic perquè ajudis aquest desconegut.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	apel·lar			haver apel·lat
gerundi	apel·lant			havent apel·lat
participi	apel·lat, apel·lada, apel·lats, apel·lades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	apel·lo	apel·les	apel·la	apel·lem	apel·leu	apel·len
	apel·le						val
	apel·li						sept
	apel				apel·lau		bal, alg
				apel·lam			bal
imperfet	apel·lava	apel·laves	apel·lava	apel·làvem	apel·làveu	apel·laven
passat simple	apel·lí	apel·lares	apel·là	apel·làrem	apel·làreu	apel·laren
futur	apel·laré	apel·laràs	apel·larà	apel·larem	apel·lareu	apel·laran
condicional	apel·laria	apel·laries	apel·laria	apel·laríem	apel·laríeu	apel·larien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	apel·li	apel·lis	apel·li	apel·lem	apel·leu	apel·lin
	apel·le	apel·les	apel·le			apel·len	occ, bal
imperfet	apel·lés	apel·lessis	apel·lés	apel·léssim	apel·léssiu	apel·lessin
		apel·lesses		apel·léssem	apel·lésseu	apel·lessen
	apel·làs	apel·lassis	apel·làs	apel·làssim	apel·làssiu	apel·lassin	bal
		apel·lasses		apel·làssem	apel·làsseu	apel·lassen	val, bal (1)
	apel·lara	apel·lares	apel·lara	apel·làrem	apel·làreu	apel·laren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	apel·la	apel·li	apel·lem	apel·leu	apel·lin
	–				apel·lau		bal, alg
	–		apel·le			apel·len	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				apel·làvom	apel·lavo		centr, n-occ
	apel·lavi						sept
	apel·laia	apel·laies	apel·laia	apel·làiem	apel·làieu	apel·laien	n-occ
condicional	apel·lariva	apel·larives	apel·lariva	apel·larívem	apel·laríveu	apel·lariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	apel·lo	apel·los	apel·lo	apel·leguem	apel·legueu		n-occ
imperfet	apel·lessi		apel·lessi				sept, alg
	apel·lessa						centr, n-occ
	apel·leguessa	apel·leguesses	apel·legués	apel·leguéssom	apel·leguéssou	apel·leguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... apel·lat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... apel·lar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... apel·lat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... apel·lat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... apel·lat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... apel·lat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... apel·lar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... apel·lat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... apel·lat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... apel·lat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: apel·lo, apel·la, apel·lem
Vocal rizotònica: /ɛ/

Sinònims

• invocar, citar

Derivats

• apel·lable

Relacionats

• apel·lació

Traduccions

Recórrer al tribunal

• Anglès: resort ^(en)
• Castellà: apelar ^(es)
• Francès: appeler ^(fr)
• Italià: appellare ^(it)
• Llatí: appellō ^(la)

Cridar algú

• Castellà: llamar ^(es)
• Llatí: appellō ^(la)

Recórrer per buscar remei

• Anglès: appeal ^(en)
• Castellà: apelar ^(es)
• Francès: faire appel ^(fr)
• Llatí: auxilium quaerere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pel·lar (3)
• Anagrames: aparell, apellar, arpella, arpellà, llepara, lleparà, pallaré, pallera, parella, pellara, pellarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.