Vés al contingut

apel·lar

De Viccionari
Potser volíeu: apellar

Català[modifica]

Oriental:  central /ə.pəɫˈɫa/, /ə.pəˈɫa/
balear /ə.pəɫˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /a.peɫˈɫa/, /a.peˈɫa/
valencià /a.peɫˈɫaɾ/, /a.peˈɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: apel·là
  • Etimologia: Del llatí appellāre ‎(«sol·licitar la presència d'algú, adreçar-se a una autoritat»), segle XII, format pel prefix ad- ‎(«en direcció a») i el verb pellere ‎(«empènyer, posar en moviment»).

Verb[modifica]

apel·lar intr.

  1. Recórrer al tribunal superior perquè anul·li una sentència.
  2. Cridar, fer venir a algú.
  3. Recórrer a alguna cosa per buscar remei.
    Apel·lo al teu sentit patriòtic perquè ajudis aquest desconegut.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: apel·lo, apel·la, apel·lem
Vocal rizotònica: /ɛ/

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]