aparell

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ə.pəˈɾɛʎ/, balear /ə.pəˈɾəʎ/, /ə.pəˈɾɛʎ/

Occidental: /a.paˈɾeʎ/

• Rimes: -ɛʎ
• Etimologia: Derivat del verb aparellar, provinent del llatí apparare ‎(«preparar»), segle XIV.
• Anagrames: apellar, apel·lar, arpella, arpellà, llepara, lleparà, pallera, parella

Nom

a·pa·rell m. ‎(plural aparells)

1. Prevenció, preparatiu, disposició, reunió d'allò que es necessita per algun objecte.
2. Pompa, ostentació.
3. Arreus o guarniments de les cavalleries per muntar-les, carregar-les o posar-les a tirar.
4. (nàutica) Conjunt de veles i altres guarniments de las embarcacions.
5. (nàutica) Màquina composta de uns ternals amb un cap o corda que passa de l'un a l'altre i serveix per alçar coses de pes.
6. (pintura) Bany o primers colors amb els que es preparen les teles per pintar-les.
7. (Arquitectura) Conjunt de pedres o maons que formen un mur o un arc.

Traduccions

aparell [1]

• Castellà: aparato ^(es), apresto ^(es), aparejo ^(es)
• Danès: apparat ^(da) n.
• Francès: préparatif ^(fr), apprêt ^(fr), disposition ^(fr)
• Gallec: aparato ^(gl)

• Italià: apparato ^(it), apparecchio ^(it), preparamento ^(it)
• Llatí: apparatus ^(la), apparatio ^(la), praeparatio ^(la)
• Occità: aparelh ^(oc) m.

aparell [2]

• Castellà: aparato ^(es)
• Francès: pompe ^(fr), appareil ^(fr)
• Gallec: aparato ^(gl) m.

• Italià: pompa ^(it)
• Llatí: pompa ^(la)

aparell [3]

• Castellà: aparejo ^(es)
• Francès: harnais ^(fr)
• Gallec: aparello ^(gl) m.

• Italià: arnese ^(it), bardatura ^(it)
• Llatí: dorsualia ^(la), ephippium ^(la)

aparell [4]

• Castellà: aparejo ^(es)
• Francès: apparaux ^(fr)
• Gallec: aparello ^(gl) m.

• Italià: apparecchio ^(it)
• Llatí: armamenta ^(la), funalia ^(la) navis

aparell [5]

• Castellà: aparejo ^(es)
• Francès: moufle ^(fr), palan ^(fr)

• Italià: paranco ^(it)
• Llatí: machina ^(la) levandis ponderivus in navi

aparell [6]

• Castellà: imprimación ^(es)
• Francès: imprimure ^(fr)

• Italià: mestica ^(it)
• Llatí: linimentum ^(la) praeparatorium

Verb

a·pa·rell

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aparellar

Vegeu també

• Aparell a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot