Vés al contingut

calo

De Viccionari
Potser volíeu: caló

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

calo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de calar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb calar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb calar.

Miscel·lània

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈka.lo/
  • Rimes: -alo

Verb

[modifica]

calo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb calar

Miscel·lània

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈka.loː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kelh₁- ‎(«cridar»).

Verb

[modifica]

calō ‎(1a present?), calās ‎(2a present), calāre ‎(infinitiu), calāvī ‎(perfet), calātum ‎(supí)

  1. anunciar, convocar, aplegar, fer la crida per una reunió
    calantur nonae
    Anunciar la data de les nones.
    calata comitia
    Convocar eleccions.

Derivats

[modifica]

cālō m. ‎(genitiu cālōnis)

  1. palafrener

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu cālō cālōnēs
Vocatiu cālō cālōnēs
Acusatiu cālōnem cālōnēs
Genitiu cālōnis cālōnum
Datiu cālōnī cālōnibus
Ablatiu cālōne cālōnibus