calo
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: caló
Català[modifica]
Verb[modifica]
ca·lo
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de calar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb calar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb calar
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈka.loː/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kelh₁- («cridar»).
Verb[modifica]
calō (1a present?), calās (2a present), calāre (infinitiu), calāvī (perfet), calātum (supí)
- anunciar, convocar, aplegar, fer la crida per una reunió
- Ex.: calantur nonae — (traducció:«Anunciar la data de les nones.»)
- Ex.: calata comitia — (traducció:«Convocar eleccions.»)
Derivats[modifica]
Nom[modifica]
cālō m. (genitiu cālōnis)
3a declinació -, -is (tema cons.) | ||
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | cālō | cālōnēs |
Vocatiu | cālō | cālōnēs |
Acusatiu | cālōnem | cālōnēs |
Genitiu | cālōnis | cālōnum |
Datiu | cālōnī | cālōnibus |
Ablatiu | cālōne | cālōnibus |