Vés al contingut

calo

De Viccionari
Potser volíeu: caló

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

calo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de calar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb calar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb calar.

Miscel·lània

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈka.lo/
  • Rimes: -alo

Verb

[modifica]

calo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb calar

Miscel·lània

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈka.loː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kelh₁- ‎(«cridar»).

Verb

[modifica]

calō (1a present?), calās (2a present), calāre (infinitiu), calāvī (perfet), calātum (supí)

  1. anunciar, convocar, aplegar, fer la crida per una reunió
    calantur nonae
    Anunciar la data de les nones.
    calata comitia
    Convocar eleccions.

Derivats

[modifica]

cālō m. (genitiu cālōnis)

  1. palafrener

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu cālō cālōnēs
Vocatiu cālō cālōnēs
Acusatiu cālōnem cālōnēs
Genitiu cālōnis cālōnum
Datiu cālōnī cālōnibus
Ablatiu cālōne cālōnibus