calo

From Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[edit]

Verb[edit]

ca·lo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de calar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb calar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb calar


Llatí
[edit]

  • Pronúncia: /ˈka.loː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kelh₁- ‎(«cridar»).

Verb[edit]

calō ‎(1a present?), calās ‎(2a present), calāre ‎(infinitiu), calāvī ‎(perfet), calātum ‎(supí)

  1. anunciar, convocar, aplegar, fer la crida per una reunió
    Ex.: calantur nonae — (traducció:«Anunciar la data de les nones.»)
    Ex.: calata comitia — (traducció:«Convocar eleccions.»)

Derivats[edit]

Nom[edit]

cālō m. ‎(genitiu cālōnis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu cālō cālōnēs
Vocatiu cālō cālōnēs
Acusatiu cālōnem cālōnēs
Genitiu cālōnis cālōnum
Datiu cālōnī cālōnibus
Ablatiu cālōne cālōnibus
  1. palafrener