calo
Jump to navigation
Jump to search
Català[edit]
Verb[edit]
ca·lo
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de calar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb calar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb calar
Llatí[edit]
- Pronúncia: /ˈka.loː/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kelh₁- («cridar»).
Verb[edit]
calō (1a present?), calās (2a present), calāre (infinitiu), calāvī (perfet), calātum (supí)
- anunciar, convocar, aplegar, fer la crida per una reunió
- Ex.: calantur nonae — (traducció:«Anunciar la data de les nones.»)
- Ex.: calata comitia — (traducció:«Convocar eleccions.»)
Derivats[edit]
Nom[edit]
cālō m. (genitiu cālōnis)
| 3a declinació -, -is (tema cons.) | ||
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | cālō | cālōnēs |
| Vocatiu | cālō | cālōnēs |
| Acusatiu | cālōnem | cālōnēs |
| Genitiu | cālōnis | cālōnum |
| Datiu | cālōnī | cālōnibus |
| Ablatiu | cālōne | cālōnibus |
