caló

Potser volíeu: calo

Català

Pronúncia(i): oriental /kəˈɫo/, occidental /kaˈɫo/
Rimes: -o
Homòfon: calor
Etimologia: [1] Del caló caló ‎(kəló, «gitano»), del romaní kalo ‎(«de color negre»), segle XIX.
Etimologia: [2] De cala i el sufix -ó.

Nom

caló m. ‎(plural calós)

Parlar romaní ibèric.
Argot d’origen romaní usat per malfactors.

Traduccions

Anglès: Caló ^(en)
Castellà: caló ^(es)
Francès: caló ^(fr)
Portuguès: caló ^(pt)

Nom

caló m. ‎(plural calons)

Cala petita.

Miscel·lània

Síl·labes: ca·ló (2)
Anagrames: cola, laco, loca

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Caló català

Pronúncia: /kəˈlo/
Etimologia: Del romaní kalo ‎(«negre, fosc»), del sànscrit काल ‎(kāla).

Nom

caló ‎(kəló) m. ‎(femení calí)

home gitano
sinònim de romanó ‎(«caló, llengua gitana»)

Sinònims

(home) rom ‎(rrom), calistro ‎(kəlístru)

Derivats

calistro ‎(kəlístru)

Relacionats

(no gitano) busnó ‎(buznó), gatxó ‎(gəčó), paio ‎(páju), hambo ‎(xámbu)

Descendents

Català: caló

Vegeu també

Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33

Caló espanyol

Etimologia: Del romaní kalo ‎(«negre, fosc»), del sànscrit काल ‎(kāla).

Adjectiu

caló ‎(kaló) m. ‎(femení callí)

De pell fosca.
romaní
a sueí callí ― el poble romaní

Derivats

zincaló

Descendents

Caló brasiler: calon
Castellà: caló

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kaˈlo/

Americà: alt /k(a)ˈlo/, baix /kaˈlo/

Rimes: -o
Etimologia: Del caló caló.

Adjectiu

caló inv. ‎(plural calós)

caló (relatiu al caló)

Nom

caló m. ‎(només en singular)

caló (parlar romaní)

Verb

caló

tercera persona del singular (él, ella, usted) del passat simple del verb calar

Miscel·lània

Síl·labes: ca·ló (2)
Anagrames: -cola, cola, colá, laco, lacó, loca, ocal

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre caló