rom

De Viccionari
Potser volíeu: ROM, Rom, ròm, róm, rôm, rōm, rơm, rộm, rớm, rởm, rợm


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈrom/
  • Rimes: -om
  • Etimologia: [1] De l'anglès rum, d'origen incert. Hi ha una sèrie de teories sobre el seu origen:
  • Possiblement és una abreviatura de rumbullion o rumbustion ‎(«tumult»), pels desgavells que originaven els excessos d'aquesta beguda.
  • També podria provenir d'un mot romaní que voldria dir «fort» o «potent», que hauria donat lloc a ramboozle i rumfustian, dues begudes alcohòliques que, tanmateix, no contenien rom.
  • Potser deriva del neerlandès rummer, un got de vidre de grans dimensions popular a Renània i Holanda entre els segles XV i XVII.
  • Etimologia: [2] Peix: Del llatí rhombus, del grec antic ῥόμβος ‎(rhómbos, «baldufa») referint-se a l'aspecte circular del peix.
  • Etimologia: [3] Adjectiu: D'origen incert, s'ha proposat que pugui provenir del llatí rhombus.

Nom[modifica]

rom m. ‎(plural roms)

  1. (aliments) Beguda alcohòlica basada en la canya de sucre.
    «Dos nois van agafar una ampolla de rom i van marxar sense pagar. Quan l'home va sortir al carrer i els va perseguir, el van apunyalar al coll i el pit.» (3/24, Mor un home apunyalat a Rubí quan li robaven de la botiga una ampolla de licor, oct. 2021)

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

rom m. ‎(plural roms)

  1. (peixos) rèmol
  2. (peixos) rèmol empetxinat
  3. (peixos) burra

Adjectiu[modifica]

rom m. ‎(femení roma, plural masculí roms, plural femení romes)

  1. Escapçat de la punta.
  2. Poc intel·ligent; mancat d'agudesa mental.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrames: mor (alfagrama), Mor (revers)

Vegeu també[modifica]


Caló català
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈrom/
  • Etimologia: Del romaní rrom, del sànscrit डोम ‎(ḍoma, «membre d’una casta de músics i dansaires ambulants»).

Nom[modifica]

rom ‎(rromm. ‎(femení romí)

  1. home gitano
  2. marit

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]