rom
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈrom/
- Rimes: -om
- Etimologia: [1] De l'anglès rum, d'origen incert. Hi ha una sèrie de teories sobre el seu origen:
- Possiblement és una abreviatura de rumbullion o rumbustion («tumult»), pels desgavells que originaven els excessos d'aquesta beguda.
- També podria provenir d'un mot romaní que voldria dir «fort» o «potent», que hauria donat lloc a ramboozle i rumfustian, dues begudes alcohòliques que, tanmateix, no contenien rom.
- Potser deriva del neerlandès rummer, un got de vidre de grans dimensions popular a Renània i Holanda entre els segles XV i XVII.
Nom[modifica]
rom m. (plural roms)
- (aliments) Beguda alcohòlica basada en la canya de sucre.
- «Dos nois van agafar una ampolla de rom i van marxar sense pagar. Quan l'home va sortir al carrer i els va perseguir, el van apunyalar al coll i el pit.» (3/24, Mor un home apunyalat a Rubí quan li robaven de la botiga una ampolla de licor, oct. 2021)
Traduccions[modifica]
Beguda alcohòlica
|
|
Nom[modifica]
rom m. (plural roms)
- (peixos) rèmol
- (peixos) rèmol empetxinat
- (peixos) burra
Adjectiu[modifica]
rom m. (femení roma, plural masculí roms, plural femení romes)
- Escapçat de la punta.
- Poc intel·ligent; mancat d'agudesa mental.
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
Caló català[modifica]
Nom[modifica]
rom (rrom) m. (femení romí)
Sinònims[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33