gitano

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ʒiˈta.nu/, balear /ʒiˈta.no/, /ʒiˈta.nu/

Occidental: nord-occidental /ʒiˈta.no/, valencià /d͡ʒiˈta.no/

• Rimes: -ano
• Etimologia: Del llatí *aegyptanus ‎(«egipcià»), de aegyptius ‎(«egipci»), perquè es creia que provenien d’Egipte. És el mateix origen que l’albanès Evgit, l’anglès Gypsy, el castellà gitano, el grec γύφτος ‎(gýftos) i l’italià zazza'.
• Anagrames: atingo, gatino, gatoni, gatoní

Nom

gi·ta·no m. ‎(plural gitanos, femení gitana)

1. Individu d’un poble nòmada originari del nord-oest de l’Índia antiga, establert a Occident des del segle XI.

Sinònims

• zíngar
• bohemià (antic)

Compostos i expressions

• la mare del Tano quan era gitano
• que no se'l salta un gitano

Traduccions

Traduccions: gitano

• Anglès: Gypsy ^(en)
• Castellà: gitano ^(es)

• Francès: gitan ^(fr)

Nom

gi·ta·no m. ‎(només en singular)

1. (llengua) romaní

Adjectiu

gi·ta·no m. ‎(femení gitana, plural masculí gitanos, plural femení gitanes)

1. Relatiu als gitanos o al romaní.
2. (despectiu) Trapella, que estafa.
3. (despectiu) Brut, deixat.

Vegeu també

• Gitano a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional /xiˈta.no/, meridional /hiˈta.no/

Americà: alt /x(i)ˈta.no/, baix /hiˈta.no/, austral /xiˈta.no/

Nom

gi·ta·no m. ‎(plural gitanos, femení gitana)

1. gitano

Nom

gi·ta·no m. ‎(plural gitanos)

1. anfós bord

Vegeu també

• gitano. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.