zíngar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈziŋ.ɡər/, occidental /ˈziŋ.ɡaɾ/
• Etimologia: De l'italià zingaro, del grec antic Αθίγγανος ‎(Athínganos, «intocable») per analogia amb una secta maniquea.

Nom

zíngar m. ‎(plural zíngars, femení zíngara)

1. gitano

Traduccions

Cognats, vegeu també gitano

• Afrikaans: sigeuner ^(af)
• Alemany: Zigeune ^(de)
• Anglès: tzigane ^(en)
• Castellà: cíngaro ^(es) m.
• Francès: tzigane ^(fr) m.
• Grec: τσιγγάνος ^(el) m. ‎(tsinganos)
• Hongarès: cigány ^(hu)
• Italià: zingaro ^(it) m.
• Lituà: čigonas ^(lt) m.
• Neerlandès: zigeuner ^(nl) m.
• Polonès: Cygan ^(pl) m.
• Portuguès: cigano ^(pt) m.
• Romanès: țigan ^(ro) m.
• Rus: цыга́н ^(ru) m. ‎(tsigan)
• Serbocroat: Циганин ^(sh), Ciganin ^(sh)
• Turc: Çingene ^(tr)
• Txec: Cikán ^(cs) m.

Adjectiu

zíngar m. ‎(femení zíngara, plural masculí zíngars, plural femení zíngares)

1. gitano

Miscel·lània

• Síl·labes: zín·gar (2)
• Heterograma de 6 lletres (aginrz)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB