romaní

Potser volíeu: romani, Romani

Català

La planta del romaní

• Pronúncia:

Oriental: central /ru.məˈni/, balear /ro.məˈni/, /ru.məˈni/

Occidental: /ro.maˈni/

• Rimes: -i
• Etimologia:

[1] Del llatí ros marīnus, segle XIV.

[2] Del romaní rromani ‎(adjectiu) chib ‎(«llengua»).

• Anagrames: aromin, marino, Marion, minora, minorà

Nom

ro·ma·ní m. ‎(plural romanins)

1. (botànica) Arbust mediterrani de la família de les labiades, amb fulles glàndules que contenen olis aromàtics, usades com a condiment i amb propietats estimulants (Rosmarinus officinalis).

Sinònims

• romer (occidental)
• romanill (dialectal)
• romanyí (dialectal)
• romeret (antic)

Traduccions

Rosmarinus officinalis

• Anglès: rosemary ^(en)
• Castellà: romero ^(es)

• Francès: romarin ^(fr)
• Portuguès: alecrim ^(pt)

Nom

ro·ma·ní m. ‎(només en singular)

1. Llengua de la branca indoària de les llengües indoiranianes parlada pels gitanos.

Sinònims

• gitano (despectiu)

Traduccions

Llengua

• Anglès: Romani ^(en)
• Basc: ijitoera ^(eu)
• Castellà: romaní ^(es)
• Francès: romani ^(fr)

• Gallec: romaní ^(gl)
• Occità: romaní ^(oc)
• Portuguès: romani ^(pt)

Nom

ro·ma·ní m. f. ‎(plural romanís)

1. gitano

Adjectiu

ro·ma·ní inv. ‎(plural romanís)

1. Relatiu a la llengua dels gitanos.

Traduccions

Relatiu a la llengua

• Anglès: Romani ^(en)

• Castellà: romaní ^(es)

Vegeu també

• Romaní a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat