romaní

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: romani, Romani


Català
[modifica]

La planta del romaní
  • Pronúncia:
Oriental: central /ru.məˈni/, balear /ro.məˈni/, /ru.məˈni/
Occidental: /ro.maˈni/
  • Rimes: -i
  • Etimologia:
[1] Del llatí ros marīnus, segle XIV.
[2] Del romaní rromani ‎(adjectiu) chib ‎(«llengua»).

Nom[modifica]

ro·ma·ní m. ‎(plural romanins)

  1. (botànica) Arbust mediterrani de la família de les labiades, amb fulles glàndules que contenen olis aromàtics, usades com a condiment i amb propietats estimulants (Rosmarinus officinalis).

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ro·ma·ní m. ‎(només en singular)

  1. Llengua de la branca indoària de les llengües indoiranianes parlada pels gitanos.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ro·ma·ní m. f. ‎(plural romanís)

  1. gitano

Adjectiu[modifica]

ro·ma·ní inv. ‎(plural romanís)

  1. Relatiu a la llengua dels gitanos.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]