Vés al contingut

calar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /kəˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /kaˈɫa/
valencià /kaˈɫaɾ/, /kaˈɫa/

Verb

[modifica]

calar trans., intr., pron. ‎(pronominal calar-se)

  1. Llançar una xarxa a dins la mar.
  2. Amainar una vela; baixar l'àncora.
  3. Penetrar un líquid travessant un cos.
    No dúiem paraigua i la pluja ens ha calat.
  4. Prendre el foc en un material.
  5. Endevinar o comprendre les intencions d'algú.
  6. Ficar una cosa ben endins.
    Anaven amb la baioneta calada al fusell
  7. Treure fils a la roba perquè en resti un dibuix.
  8. Aturar-se bruscament un motor.
  9. Estar sota l'aigua.
    Aquest vaixell tan sols cala un metre.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: calo, cala, calem

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

calar trans., pron. ‎(pronominal calar-se)

  1. (col·loquial, oriental, tarragoní) halar, menjar

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Caló català

[modifica]
  • Pronúncia: /kəˈla/
  • Etimologia: Variant de halar per adaptació catalana de [x] a [k].

Verb

[modifica]

calar ‎(xəlá)

  1. forma alternativa de halar ‎(«menjar»)

Vegeu també

[modifica]

Occità

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí tardà *chalāre («fer baixar»), procedent del grec χαλάω ‎(khaláō).

Verb

[modifica]

calar

  1. calar, abaixar
    Calar l’ancra
    Calar l'àncora
  2. calar, fer
    Calar fuòc.
    Fer foc.
  3. aplicar
    Calar un bacèu.
    Aplicar una manxa
  4. clavar
    Calar un còp de dent.
    Clavar queixalada.
  5. callar
    Fai calar aquel enfant.
    Fes callar aquell nen.
  6. mancar, amainar
    lo vent calèt.
    El vent manca.