menjar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: MENJAR


Català
[modifica]

Oriental: /məɲˈʒa/
Occidental: nord-occidental /meɲˈd͡ʒa/, valencià /meɲˈd͡ʒaɾ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Homòfon: menjà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *mandicare, de manducare, segle XII.

Verb[modifica]

menjar trans., pron. ‎(pronominal menjar-se)

  1. Ingerir aliments.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: menjo, menja, mengem

Derivats[modifica]

desmenjar-se, menja, menjable, menjada, menjador, menjaire, menjament, menjança, mengívol, menjotejar, menjua, menjucar, menjussa, quemenjar, remenjar, sobremenjar

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

menjar m. ‎(plural menjars)

  1. Aliment que es menja.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: men·jar (2)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: menjar


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

menjar

  1. menjar

Conjugació[modifica]

Variants[modifica]

Nom[modifica]

menjar m. ‎(plural menjars)

  1. menjar

Vegeu també[modifica]