Vés al contingut

mengis

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈmeɲ.ʒis/
balear /ˈməɲ.ʒis/, /ˈmeɲ.ʒis/
Occidental:  /ˈmeɲ.d͡ʒis/

Verb

[modifica]

mengis

  1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb menjar.
    [Que tu] mengis o menges; [tu] no mengis o menges.

Variants

[modifica]
  • menjos, forma col·loquial.
  • mingis, variant fonètica d'alguns parlars occidentals

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: men·gis (2)
  • Heterograma de 6 lletres (egimns)
  • Anagrames: minges, mingés, signem (revers)