menugar

De Viccionari


Català antic[modifica]

Verb[modifica]

menugar

  1. forma alternativa de menjar

Conjugació[modifica]

Conjugació antiga
Formes no personals
infinitiu menugar
gerundi menugant
participi menugat
Formes personals simples
indicatiu io, yo, jo tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present menug menugues menuga menugam menugats menuguen
menugau
imperfet menugava menugaves menugava menugàvem menugàvets menugaven
passat simple menuguí menugast menugà menugam menugàs menugaren
menugué menuguist menugàrem menugàrets
menugares menugàreu
futur menugaré menugaràs menugarà menugarem menugarets menugaran
menugareu
condicional menugaria menugaries menugaria menugaríem menugaríets menugarien
menugaríeu
subjuntiu io, yo, jo tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present menug menugs menug menuguem menuguets menuguen
menugueu
imperfet menugàs menugasses menugàs menugàssem menugàssets menugassen
menugara menugares menugara menugàrem menugàsseu menugaren
menugàrets
menugàreu
imperatiu – tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present – menuga menug menuguem menugats menuguen
– menugau

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=menugar&oldid=1592477»