meniar
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
meniar
- forma alternativa de menjar
Conjugació[modifica]
Conjugació antiga
| Formes no personals | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| infinitiu | meniar | |||||
| gerundi | meniant | |||||
| participi | meniat | |||||
| Formes personals simples | ||||||
| indicatiu | io, yo, jo | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
| present | menii | menies | menia | meniam | meniats | menien |
| meniau | ||||||
| imperfet | meniava | meniaves | meniava | meniàvem | meniàvets | meniaven |
| passat simple | menií | meniast | menià | meniam | meniàs | meniaren |
| menié | meniist | meniàrem | meniàrets | |||
| meniares | meniàreu | |||||
| futur | meniaré | meniaràs | meniarà | meniarem | meniarets | meniaran |
| meniareu | ||||||
| condicional | meniaria | meniaries | meniaria | meniaríem | meniaríets | meniarien |
| meniaríeu | ||||||
| subjuntiu | io, yo, jo | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
| present | menii | meniis | menii | meniem | meniets | menien |
| menieu | ||||||
| imperfet | meniàs | meniasses | meniàs | meniàssem | meniàssets | meniassen |
| meniara | meniares | meniara | meniàrem | meniàsseu | meniaren | |
| meniàrets | ||||||
| meniàreu | ||||||
| imperatiu | – | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
| present | – | menia | menii | meniem | meniats | menien |
| – | meniau | |||||