Vés al contingut

menge

De Viccionari
Potser volíeu: mengé

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): occidental /ˈmeɲ.d͡ʒe/
  • Rimes: -eɲdʒe

Verb

[modifica]

menge

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menjar.
    Forma valenciana: [jo] menjo, menge, menj o mengi.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menjar.
    [Que jo] mengi o menge.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menjar.
    [Que ell/ella/vostè] mengi o menge.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb menjar.
    Mengi o menge [ell/ella/vostè].

Sinònims

[modifica]
  • minge, variant fonètica d'alguns parlars occidentals

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional \ˈmeŋ.xe\, meridional \ˈmeŋ.he\
Americà: alt \ˈmeŋ.x(e)\, baix \ˈmeŋ.he\, austral \ˈmeŋ.xe\

menge m. ‎(plural menges)

  1. (obsolet) metge

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: men·ge (2)