menge

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

men·ge

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menjar
    Forma valenciana: [jo] menjo, menge, menj o mengi.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menjar
    [Que jo] mengi o menge.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menjar
    [Que ell/ella/vostè] mengi o menge.
  4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb menjar
    Mengi o menge [ell/ella/vostè].

Sinònims[modifica]

  • minge, variant fonètica d'alguns parlars occidentals


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \ˈmeŋ.xe\, meridional \ˈmeŋ.he\
Americà: alt \ˈmeŋ.x(e)\, baix \ˈmeŋ.he\, austral \ˈmeŋ.xe\
  • Etimologia: Del català metge.

Nom[modifica]

men·ge m. ‎(plural menges)

  1. (en desús) metge

Sinònims[modifica]