menge
Potser volíeu: mengé
Català[modifica]
Verb[modifica]
menge
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menjar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menjar
- [Que jo] mengi o menge.
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menjar
- [Que ell/ella/vostè] mengi o menge.
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb menjar
- Mengi o menge [ell/ella/vostè].
Sinònims[modifica]
- minge, variant fonètica d'alguns parlars occidentals
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \ˈmeŋ.xe\, meridional \ˈmeŋ.he\
- Americà: alt \ˈmeŋ.x(e)\, baix \ˈmeŋ.he\, austral \ˈmeŋ.xe\
Nom[modifica]
menge m. (plural menges)
Sinònims[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: men·ge (2)
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Rimes en castellà -enxe
- Derivats del català al castellà
- Substantius masculins en castellà
- Termes obsolets en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes