sopar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /suˈpa/, balear /soˈpa/, /suˈpa/
Occidental: nord-occidental /soˈpa/, valencià /soˈpaɾ/, /suˈpaɾ/
  • Àudio: central
(fitxer)
  • Homòfon: sopà
  • Etimologia: De sopa, segle XII com a verb, després substantivat.

Nom[modifica]

sopar m. ‎(plural sopars)

  1. Àpat principal del vespre o de la nit.

Compostos i expressions[modifica]

  • sopar de duro: fet poc important que es presenta com a primordial.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

sopar intr., trans.

  1. (intransitiu) Realitzar l'àpat principal del vespre o de la nit.
  2. (transitiu, castellanisme) Menjar una cosa per sopar, sopar de.
    «Estaven cansats, i soparen uns entremesos i un peix que la Júlia no sabia quina mena de peix era, però que era molt bo.» (Isabel-Clara Simó, Júlia, pàg. 173, Edicions de la Magrana, 1983)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: sopo, sopa, sopem
Vocal rizotònica: /o/

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]