Vés al contingut

sopar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /suˈpa/
balear /soˈpa/, /suˈpa/
Occidental:  nord-occidental /soˈpa/
valencià /soˈpaɾ/, /soˈpa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: sopà
  • Etimologia: De sopa, segle XII com a verb, després substantivat.

sopar m. ‎(plural sopars)

  1. Àpat principal del vespre o de la nit.

Compostos i expressions

[modifica]
  • sopar de duro: fet poc important que es presenta com a primordial.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

sopar intr., trans.

  1. (intransitiu) Realitzar l'àpat principal del vespre o de la nit.
  2. (transitiu, castellanisme) Menjar una cosa per sopar, sopar de.
    «Estaven cansats, i soparen uns entremesos i un peix que la Júlia no sabia quina mena de peix era, però que era molt bo.» (Isabel-Clara Simó, Júlia, pàg. 173, Edicions de la Magrana, 1983)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: sopo, sopa, sopem
Vocal rizotònica: /o/

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]