pasto

Català

• Anagrames: apost, posat, posta, sopat, tapos, topàs

Verb

pas·to

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pastar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pastar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pastar

Italià

• Pronúncia: /ˈpa.sto/

Nom

pà·sto m. ‎(plural pasti)

1. àpat
2. menjar