pasta

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: PASTA, pastà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpas.tə/, occidental /ˈpas.ta/
  • Rimes: -asta
  • Etimologia: Del llatí pasta, del grec antic πάςτή ‎(pástḗ, «farina barrejada amb suc»), segle XIV

Nom[modifica]

pasta f. ‎(plural pastes)

  1. Massa tova, amb un cert grau d'elasticitat.
    Per a fer això has de fer una pasta amb ciment, arena i aigua.
  2. Mena de galeta dolça.
    Ara prendrem cafè i pastes.
  3. Nom genèric d'aliments fets a base de farina, que després cal bullir.
    Per dinar podríem fer pasta: macarrons, fideus,... el que vulguis.
  4. (col·loquial) diners

Compostos i expressions[modifica]

  • ésser de bona pasta: ser una persona de bon caràcter o en qui es pot confiar.
  • no saber de quina pasta és: desconèixer el caràcter d'algú.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

pasta

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pastar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pastar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Danès
[modifica]

Nom[modifica]

pasta c.

  1. Pasta (Massa tova)
  2. Pasta (Nom genèric d'aliments fets a base de farina)

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpa.sta/
  • Etimologia: Del llatí pasta.

Nom[modifica]

pasta f. ‎(plural paste)

  1. pasta

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pà·sta (2)

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

pasta f. ‎(genitiu pastae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu pasta pastae
Vocatiu pasta pastae
Acusatiu pastam pastās
Genitiu pastae pastārum
Datiu pastae pastīs
Ablatiu pastā pastīs
  1. pasta