pasta

De Viccionari
Potser volíeu: PASTA, pastà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpas.tə/, occidental /ˈpas.ta/
  • Rimes: -asta
  • Etimologia: Del llatí pasta, del grec antic πάςτή ‎(pástḗ, «farina barrejada amb suc»), segle XIV.

Nom[modifica]

pasta f. ‎(plural pastes)

  1. Massa tova, amb un cert grau d'elasticitat.
    Per a fer això has de fer una pasta amb ciment, arena i aigua.
  2. Mena de galeta dolça.
    Ara prendrem cafè i pastes.
  3. Nom genèric d'aliments fets a base de farina, que després cal bullir.
    Per dinar podríem fer pasta: macarrons, fideus,... el que vulguis.
  4. (col·loquial) diners

Compostos i expressions[modifica]

  • ésser de bona pasta: ser una persona de bon caràcter o en qui es pot confiar.
  • no saber de quina pasta és: desconèixer el caràcter d'algú.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

pasta

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pastar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pastar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈpas.ta/, meridional /ˈpah.ta/
Americà: alt /ˈpas.t(a)/, baix /ˈpah.ta/

Nom[modifica]

pasta f. ‎(plural pastas)

  1. pasta
  2. (col·loquial) pasta, diners

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Verb[modifica]

pasta

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb pastar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb pastar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pasta


Danès
[modifica]

Nom[modifica]

pasta c.

  1. pasta (massa tova)
  2. pasta (nom genèric d'aliments fets a base de farina)

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpa.sta/
  • Etimologia: Del llatí pasta.

Nom[modifica]

pasta f. ‎(plural paste)

  1. pasta

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pà·sta (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre pasta


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpas.ta/
  • Etimologia: Del grec antic παστός ‎(pastós).

Nom[modifica]

pasta f. ‎(genitiu pastae)

  1. pasta

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu pasta pastae
Vocatiu pasta pastae
Acusatiu pastam pastās
Genitiu pastae pastārum
Datiu pastae pastīs
Ablatiu pastā pastīs



Polonès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈpas.ta/
  • Etimologia: Del llatí pasta, del grec antic πάςτή ‎(pástḗ).

Nom[modifica]

pasta f.

  1. pasta (massa tova)

Declinació[modifica]

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pas·ta (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre pasta
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Słownik Języka Polskiego sobre pasta