pasta

Potser volíeu: PASTA, pastà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈpas.tə/, occidental /ˈpas.ta/
• Rimes: -asta
• Etimologia: Del llatí pasta, del grec antic πάςτή ‎(paste, «farina barrejada amb suc»), segle XIV
• Anagrames: àpats, tapàs

Nom

pas·ta f. ‎(plural pastes)

1. Massa tova , amb un cert grau d'elasticitat.

   Per a fer això has de fer una pasta amb ciment, arena i aigua.

2. Mena de galeta dolça.

   Ara prendrem cafè i pastes.

3. Nom genèric d'aliments fets a base de farina, que després cal bullir.

   Per dinar podríem fer pasta: macarrons, fideus,...el que vulguis.

Compostos i expressions

• "ésser de bona pasta": Ser una persona de bon caràcter o en qui es pot confiar.
• "no saber de quina pasta és": Desconèixer el caràcter d'algú.
• pasta de dents

Derivats

• pastís

Traduccions

Traduccions: pasta

• Anglès: paste ^(en)dough ^(en)
• Castellà: pasta ^(es)
• Danès: pasta ^(da) c.

• Francès: pâte ^(fr)
• Italià: pasta ^(it)
• Llengua de signes catalana: PASTA ^(csc)

Verb

pas·ta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pastar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pastar

Vegeu també

• Pasta a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Danès

Nom

pasta c.

1. Pasta (Massa tova)
2. Pasta (Nom genèric d'aliments fets a base de farina)

Derivats

• tandpasta (1)
• pastasalat (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada pasta al Ordbog over det danske Sprog
• Pasta a la Viquipèdia en danès

Italià

• Pronúncia: /ˈpa.sta/
• Etimologia: Del llatí pasta.

Nom

pà·sta f. ‎(plural paste)

1. pasta

Vegeu també

• Diccionari Treccani

Llatí

• Pronúncia: /ˈpas.ta/
• Etimologia: Del grec παστός ‎(pastós).

Nom

pasta f. ‎(genitiu pastae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pasta	pastae
Vocatiu	pasta	pastae
Acusatiu	pastam	pastās
Genitiu	pastae	pastārum
Datiu	pastae	pastīs
Ablatiu	pastā	pastīs

1. pasta