menges

De Viccionari
Potser volíeu: mengés


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈmeɲ.ʒəs/
balear /ˈməɲ.ʒəs/, /ˈmeɲ.ʒəs/
Occidental:  /ˈmeɲ.d͡ʒes/

Nom[modifica]

menges f. pl.

  1. forma plural de menja

Verb[modifica]

menges

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de menjar
  2. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb menjar
    [Que tu] mengis o menges; [tu] no mengis o menges.

Variants[modifica]

  • minges, variant fonètica d'alguns parlars occidentals


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

menges

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de menjar


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \ˈmeŋ.xes\, meridional \ˈmeŋ.heh\
Americà: alt \ˈmeŋ.x(e)s\, baix \ˈmeŋ.heh\, austral \ˈmeŋ.xes\

Nom[modifica]

menges m. pl.

  1. forma plural de menge