menges

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: mengés


Català
[modifica]

Verb[modifica]

men·ges

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de menjar
  2. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb menjar
    [Que tu] mengis o menges; [tu] no mengis o menges.

Sinònims[modifica]

  • minges, variant fonètica d'alguns parlars occidentals


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \ˈmeŋ.xes\, meridional \ˈmeŋ.heh\
Americà: alt \ˈmeŋ.x(e)s\, baix \ˈmeŋ.heh\, austral \ˈmeŋ.xes\

Nom[modifica]

men·ges m. pl.

  1. forma plural de menge