halar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /aˈɫa/, valencià /aˈɫaɾ/
Oriental:  central /həˈɫa/, balear /həˈɫa/
septentrional /ʒəˈla/
Occidental:  nord-occidental /haˈɫa/, valencià /haˈɫaɾ/

Verb[modifica]

halar trans.

  1. (argot mariner) Estirar un cap, ormeig o embarcació per treure'l de l'aigua.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: halo, hala, halem

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

halar trans., pron. ‎(pronominal halar-se)

  1. (col·loquial) menjar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ha·lar (2)

Vegeu també[modifica]


Caló català
[modifica]

  • Pronúncia: /xəˈla/
  • Etimologia: Del romaní xal, del sànscrit खादति ‎(khādati). Compareu amb el caló espanyol jalar ‎(xalár).

Verb[modifica]

halar ‎(xəlá)

  1. menjar

Variants[modifica]

Descendents[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /aˈlaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del francès haler.

Verb[modifica]

halar trans. ‎(present halo, passat halé, futur halaré)

  1. (argot mariner) halar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ha·lar (2)