mengen

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈmeɲ.ʒən/
balear /ˈməɲ.ʒən/, /ˈmeɲ.ʒən/
Occidental:  /ˈmeɲ.d͡ʒen/

Verb[modifica]

mengen

  1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de menjar
  2. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb menjar
    [Que ells/elles/vostès] mengin o mengen.
  3. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb menjar
    Mengin o mengen [ells/elles/vostès].

Variants[modifica]

  • mingen, variant fonètica d'alguns parlars occidentals


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

mengen

  1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present d'indicatiu de menjar
  2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present de subjuntiu de menjar
  3. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperatiu de menjar