Vés al contingut

mengen

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈmeɲ.ʒən/
balear /ˈməɲ.ʒən/, /ˈmeɲ.ʒən/
Occidental:  /ˈmeɲ.d͡ʒen/

Verb

[modifica]

mengen

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de menjar.
  2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb menjar.
    [Que ells/elles/vostès] mengin o mengen.
  3. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb menjar.
    Mengin o mengen [ells/elles/vostès].

Variants

[modifica]
  • mingen, variant fonètica d'alguns parlars occidentals

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

mengen

  1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present d'indicatiu de menjar
  2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present de subjuntiu de menjar
  3. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperatiu de menjar