dinar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: DINAR, diñar


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (nom, verb)
Oriental: /diˈna/
Occidental: nord-occidental /diˈna/, valencià /diˈnaɾ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Pronúncia(i): (moneda) oriental /diˈnar/, occidental /diˈnaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia:
[1] Del català antic disnar, reducció del llatí vulgar dĭs-jejūnāre ‎(«desdejunar»), segle XII. Originalment «el primer àpat del matí» (desdejuni) va passar a «l’àpat de mig matí» (les deuhores) a través de l’expressió dinar major, i finalment a «l’àpat de migdia» com a àpat principal.
[2] De l'àrab دينار ‎(dīnār), del grec antic δηνάριον ‎(dēnárion), del llatí dēnārius ‎(«denari»).

Nom[modifica]

dinar m. ‎(plural dinars)

  1. Àpat del migdia.
  2. Plats que componen aquest àpat.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

dinar m. ‎(plural dinars)

  1. Moneda usada en alguns països àrabs.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

dinar intr.

  1. Prendre aliments al migdia.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: dino, dina, dinem

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

dinar

  1. (pronominal, fins el segle XIV) esmorzar
  2. (sovint pronominal) dinar

Conjugació[modifica]

Variants[modifica]

Nom[modifica]

dinar m. ‎(plural dinars)

  1. dinar

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /dɪˈnɑr/

Nom[modifica]

dinar ‎(plural dinars)

  1. dinar (moneda)


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia: /diˈnar/

Nom[modifica]

dinar m. ‎(plural dinares)

  1. dinar (moneda)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: di·nar (2)


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /diˈnaʁ/
  • Homòfon: dinars

Nom[modifica]

dinar m. ‎(plural dinars)

  1. dinar (moneda)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /diˈnar/

Nom[modifica]

dinar m. ‎(plural invariable)

  1. dinar (moneda)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: di·nàr (2)