dinau

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:

balear /diˈnaw/, alguerès /diˈnaw/

• Rimes: -aw

Verb

dinau

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de dinar.

   [Vosaltres/vós] dineu o dinau.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb dinar.

   Dineu o dinau [vosaltres/vós].

Miscel·lània

• Síl·labes: di·nau (2)
• Anagrames: aduni, aduní, nadiu, unida

Català antic

Verb

dinau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de dinar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de dinar

Variants

• [1] dinats
• [2] dinats