esmorzar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /əz.murˈza/, balear /əz.moɾˈza/, /əz.murˈza/
Occidental: nord-occidental /ez.morˈza/, valencià /ez.moɾˈzaɾ/
Informal: nord-occidental /az.morˈza/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Etimologia: Del castellà almorzar o de l'aragonès almorzar per canvi de prefix, del llatí vulgar *admŏrdiare i de *admordium, del clàssic admordēre ‎(«fer un bocí»), segle XVI substituint l’antic dinar.

Verb[modifica]

esmorzar intr., trans.

  1. (intransitiu) Prendre el primer menjar del dia.
  2. (transitiu) Prendre (certs aliments) per esmorzar.
    «Després vam esmorzar pa amb formatge i olives negres» (Joan Francesc Mira i Casterà, El desig dels dies, pàg. 271, Eliseu Climent (ed.), 1981)

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

esmorzar m. ‎(plural esmorzars)

  1. El primer menjar del dia.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·mor·zar (3)

Vegeu també[modifica]