esmorzar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əz.murˈza/
balear /əz.moɾˈza/, /əz.murˈza/
alguerès /az.mulˈza/
Occidental:  nord-occidental /ez.morˈza/
valencià /ez.moɾˈzaɾ/, /ez.moɾˈza/
Informal:  nord-occidental /az.morˈza/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del català antic almorzar originat en valencià, amb canvi de prefix per hipercorrecció desarabitzant, del castellà o de l’aragonès almorzar, del llatí vulgar *admŏrdiare i de *admordium, del clàssic admordēre ‎(«fer un bocí»), segle XVI substituint l’antic dinar.

Verb[modifica]

esmorzar intr., trans.

  1. (intransitiu) Prendre el primer menjar del dia.
  2. (transitiu, castellanisme) Menjar una cosa per esmorzar, esmorzar de.
    «Després vam esmorzar pa amb formatge i olives negres» (Joan Francesc Mira i Casterà, El desig dels dies, pàg. 271, Eliseu Climent (ed.), 1981)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: esmorzo, esmorza, esmorzem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

esmorzar m. ‎(plural esmorzars)

  1. El primer menjar del dia.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·mor·zar (3)

Vegeu també[modifica]