pranzo

De Viccionari
Potser volíeu: pranzò


Italià
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈpran.d͡zo/ àudio 
  • Etimologia: Del llatí prandium

Nom[modifica]

pranzo m. ‎(plural pranzi)

  1. dinar, àpat principal del dia

Derivats[modifica]

Verb[modifica]

pranzo

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de pranzare

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pràn·zo (2)
  • Heterograma de 6 lletres (anoprz)