diner

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /diˈne/
Occidental:  nord-occidental /diˈne/, valencià /diˈneɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí denārius ‎(«moneda de plata romana equivalent a deu asos»), de deni ‎(«cada deu»), de decem ‎(«10»), segle XI. Doblet del cultisme denari i de dinar via l’àrab.

Nom[modifica]

diner m. ‎(plural diners)

  1. Moneda encunyada per l'imperi carolingi.
  2. (plural) Quantitat de moneda.
    Em dones diners per a pagar el pa?
  3. (plural) riquesa
    Són gent de diners.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: di·ner (2)
  • Anagrama: dir-ne

Vegeu també[modifica]