diner

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /diˈne/
Occidental: nord-occidental /diˈne/, valencià /diˈneɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí denarǐu ‎(«moneda de plata romana equivalent a deu asos»), format per prefix deni ‎(«cada deu»), derivat del terme decem ‎(«10»), segle XI

Nom[modifica]

di·ner m. ‎(plural diners)

  1. Moneda encunyada per l'imperi carolingi.
  2. Quantitat de moneda, generalment emprat en plural. Ex:"Em dones diners per a pagar el pa?"
  3. Forma imprecisa de referir-se a la riquesa. Ex:"Són gent de diners".

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]